Lloret de Mar, seu de la cloenda dels Debats 2020 de les comarques gironines

El Debat2020 identifica 6 reptes principals per la transformació del turisme a Girona

Lloret de Mar ha acollit avui a la Taula Gironina de Turisme (TGT), que representa a la veu del sector privat de la indústria turística, en la seva darrera jornada del Debat2020 sobre els reptes de futur del sector a les comarques de Girona. A la sessió d’avui s’han presentat les conclusions globals d’aquest cicle de debat que identifiquen 6 reptes principals: pal·liar l’impacte de la pandèmia (el més urgent); intensificar la promoció; destinar recursos suficients per la cura dels serveis públics, l’entorn i el patrimoni; assegurar la sostenibilitat ambiental i econòmica; desestacionalitzar pel bé de l’activitat econòmica global; i millorar la connectivitat del territori. Jordi Martí, president de la TGT ha anunciat que “Aquest diagnòstic és només el punt de partida per l’objectiu de transformació que és necessari de dur a terme. La Taula Gironina de Turisme vetllarà per donar una continuïtat a aquesta feina creant grups de treball per a cadascun dels 6 reptes que hem identificat”.

La jornada d’avui, moderada pel periodista Albert Closas, ha començat amb un acte inaugural que ha comptat amb la participació de Jaume Dulsat, Alcalde de Lloret de Mar i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona, Salvador Balliu, President del Consell Comarcal de la Selva, Ernest Plana, President de FOEG a Girona, Cristina Cabañas, Presidenta de la Fundació Climent Guitart i Enric Dotras, Membre de la Taula Gironina de Turisme. Seguidament s’han presentat les conclusions de les jornades a càrrec dels 4 relators responsables de cada sessió: Joaquim Majó (Jornada sobre l’oferta turística a les comarques de Girona); Josep Maria Aguirre, (Jornada sobre turisme, medi ambient i paisatge); Anna Garriga (Jornada sobre turisme i economia) i Xavier Canosa (Jornada sobre turisme i arquitectura: urbanisme i infraestructures).

La tercera sessió, titulada “Línies polítiques de futur”, ha comptat amb la participació d’Octavi Bono, Director General de Turisme, Miquel Noguer, President de la Diputació de Girona, i Jaume Dulsat, Alcalde de Lloret de Mar. A continuació, ha pres la paraula Alfonso González Bondia, Director general d’Afers Europeus i Mediterranis de la Generalitat, que ha exposat l’estat de situació del nou període de programació i dels fons de recuperació europeus. Finalment, Jordi Martí, president de la TGT, ha detallat les conclusions del Debat2020.

Els debats 2020 de la Taula Gironina de Turisme s’organitzen amb la participació de la Universitat de Girona, la col·laboració de l’Agència Catalana de Turisme, la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Girona i el Banc de Sabadell.

Diagnòstics: Els reptes i els “deures” per al sector públic i privat

 

Repte 1 – Immediat – Pal·liar l’impacte de la Pandèmia

  • Aportacions que ha d’efectuar l’administració
  1. Necessitem que es destini al sector turístic, un 25% del total de les ajudes europees de rescat econòmic que corresponen, ja que és un dels sectors més afectats, i és l’única manera d’evitar el tancament de molts negocis i empreses. La UE ha reconegut la importància de rescatar al sector turístic en benefici del conjunt de l’economia del país.
  2. Cal implementar una moratòria dels impostos al sector turístic. Si els ingressos són zero, els impostos han de ser zero.
  • Aportacions que ha d’efectuar el sector privat
  1. Donada l’actual pandèmia el sector ha de resistir, treballar per formar-se i prendre les decisions empresarials necessàries per estar preparats quan s’aixequin les restriccions.
  2. Considerem que és el moment de consolidar l’oferta turística existent, sense pensar en increments significatius els propers anys.

 

Repte 2 – Amplificar la promoció

  • Aportacions que ha d’efectuar l’administració
  1. Calen plans de promoció ambiciosos per recuperar el camí perdut durant la pandèmia, que ajudin a posicionar la destinació com a segura i de gran qualitat en la seva oferta.
  2. S’ha de repensar l’impost sobre les estades en establiments turístics. Volem participar en un nou disseny de la taxa turística i estudiar a què cal destinar la recaptació. S’ha de gestionar conjuntament entre el sector públic i privat. No pot ser únicament gestionat pels municipis. Cal una major transparència en la gestió pública de la taxa, explicar bé què es fa i què es vol fer amb la recaptació, i poder comunicar-ho als turistes a fi de que donin més valor a la seva estada.
  • Aportacions que ha d’efectuar el sector privat
  1. El turisme requereix de promoció, però requereix que el propi sector sigui capaç de definir un segell de qualitat propi, aspectes en els que destaqui i enamori als turistes. El turisme rural ha de posar en valor la vida i la cultura pròpia del camp català, essència del nostre país. El turisme de muntanya ha de posar en valor el magnífic entorn natural, verd i blanc, amb la calidesa de la gastronomia i l’art romànic. I el turisme de costa ha de posar en valor la cultura, els espais protegits, el patrimoni, més enllà del mar i el sol.
  2. El sector es compromet a seguir en el procés de millora contínua de la qualitat dels allotjaments i dels serveis turístics, iniciat als darrers anys i que encara és desigual segons les zones.
  3. I un gran repte encara és reforçar tots els nivells l’hospitality management i desplegar un segell de turisme gironí d’alt nivell.

 

Repte 3 – Recursos suficients per la cura dels serveis públics, l’entorn i el patrimoni.

  • Aportacions que ha d’efectuar l’administració
  1. És urgent millorar el finançament dels municipis turístics, per assegurar que rebin uns ingressos en proporció a la població estacional. Això permetrà que els municipis puguin fer un correcte manteniment dels serveis i l’entorn. L’objectiu és que un hotel de cinc estrelles, tingui un entorn de cinc estrelles.
  2. L’Administració local i catalana ha de millorar els espais transició urbà-rural, els polígons a l’entrada dels municipis, l’entorn del municipi en general. És necessari intervenir en els espais periurbans. Hi ha massa espais desendreçats als nostres municipis.
  3. Les llevantades són cada cop més freqüents. Calen polítiques adequades per regenerar les platges de manera sostenible.
  4. Defensem que es cuidi i s’ajudi el sector primari, que se’ns està morint. A les últimes dècades hem perdut molts camps. L’agricultura és clau per mantenir els ecosistemes i la diversitat. S’ha de potenciar. Qui treballa i té cura de la terra i el mar s’ha de poder guanyar la vida dignament.

 

Repte 4 – Assegurar la sostenibilitat ambiental i econòmica

  • Aportacions que ha d’efectuar l’administració
  1. En general, la gestió pública de les infraestructures i el seu dimensionament ha de ser una aposta consensuada, respectuosa amb el territori, el patrimoni i el medi ambient.
  2. L’Administració ha de col·laborar en la creació de nous productes turístics, senderisme, vela, estades esportives. Fora de la temporada alta és massa complicat crear nous productes, tant en el turisme de costa com en el turisme d’interior i alta muntanya.
  • Aportacions que ha d’efectuar el sector privat
  1. Apostem perquè els edificis turístics siguin sostenibles mediambientalment, i que disposin de sistemes energèticament eficients en calefacció, aigua i llum, fomentant l’estalvi energètic. Cal abordar aquest canvi a través dels ajuts europeus adreçats a aquest àmbit.
  2. Volem un turisme més sostenible, la Covid-19 ha impulsat els canvis cap a un model de qualitat, basat en més activitats a l’aire lliure, la natura, l’esport… El nostre entorn és de qualitat i disposem d’un sistema hospitalari ben dimensionat, proper, que dona garanties al sector.
  3. Seguirem en el procés de conversió del turisme de Girona amb un turisme verd. A Girona, tenim bons exemples destacables al sector que indiquen el model a seguir per lluitar contra el canvi climàtic.
  4. Les comarques gironines, en general, tenen uns preus turístics més baixos en comparació a altres destinacions. En canvi, l’oferta ha tendit a millorar considerablement la seva qualitat, fruit de la inversió als allotjaments durant els darrers 15 anys. Aquest augment progressiu de la qualitat tendirà a captar un turisme més disposat a valorar un producte turístic d’alt nivell que millorarà la rendibilitat del sector. I, alhora, la millora de rendibilitat es traduirà en més recursos per a la innovació, millora d’equipaments turístics, i millors condicions de contractació laboral i oportunitats de carrera professional.
  5. Apostem per la digitalització. Al sector turístic de les comarques gironines predominen les petites i mitjanes empreses. La Covid-19 ens ha fet palès que cal treballar de manera més unida. Volem fer una gestió més integrada de la destinació per aconseguir fons europeus i atreure un turisme més sostenible que valori l’entorn natural i saludable. En aquesta tasca és necessària la cogovernança, el treball frec a frec entre administració i sector privat.

 

Repte 5 – Desestacionalitzar (o re-estacionalitzar) pel bé de l’activitat econòmica global

  • Aportacions que ha d’efectuar l’administració
  1. És necessària una aposta decidida per desestacionalitzar, allargar la temporada. El canvi climàtic pot provocar estius més durs, però primaveres i tardors més suaus. Necessitem incentius del govern per ajudar a la creació d’una oferta d’activitats per allargar la temporada. Turisme esportiu, regates de vela, senderisme (camins de ronda), vies verdes…
  • Aportacions que ha d’efectuar el sector privat
  1. L’allotjament ha de fer una aposta decidida obrint per acompanyar tota l’oferta ‘complementària’ que es creï: congressos, esdeveniments culturals, etc.
  2. Cal una gestió integral de l’oferta turística en el seu conjunt i apostar per captar una nova demanda turística d’alt nivell.
  3. Dur a terme un esforç de promoció en nous mercats, nous segments turístics, franges d’edat de turistes diferents segons època de l’any, i, sobretot, promoció on time aplicada a cada lloc de destí, que han de complementar les temporades baixes.
  4. Apostem per la desestacionalització. El big data i la digitalització ens ajudaran a donar respostes més ràpides i fer promoció on time als mercats propers. Una opció seria pensar en la re-estacionalització, definida com la creació d’activitats a una determinada zona en un determinat període, per disposar de més oferta i visitants.

 

Repte 6 – Millorar la connectivitat

  • Aportacions que ha d’efectuar l’administració
  1. En general, la gestió pública de les infraestructures i el seu dimensionament ha de ser una aposta consensuada, respectuosa amb el territori, el patrimoni i el medi ambient.
  2. Les connexions de transport, especialment el transport públic, són molt dolentes, tant a la costa, com a l’interior i més encara a la muntanya. Per exemple, un turista que faci cicloturisme ho té dificilíssim per desplaçar-se per la demarcació. Com pot arribar a Olot o a Ripoll per anar en bici per les vies verdes? Necessitem que augmentin les connexions de transport dins el territori.
  3. També apostem per un model aeroportuari que no es concentri en un únic aeroport, aspecte que genera congestió. A Girona tenim un aeroport de primer nivell que pot assumir vols sempre que estigui ben connectat, les freqüències dels autobusos han d’augmentar i adaptar-se a l’arribada dels vols. Cal descentralitzar els vols turístics per ser més eficients com a país.

Propers passos: iniciar la transformació turística

Els membres de la Taula Gironina de Turisme no volen que el debat quedi només en el terreny de les reflexions i per això el seu president ha anunciat avui el compromís de lideratge: “volem seguir liderant la transició post-covid, estar al costat del sector i de l’administració com ja vam fer creant una plataforma de comunicació àgil público-privada durant la pandèmia com van ser els webinars. Per sortir de la crisis en la que estem tots immersos, cal primer de tot que el sector turístic es recuperi ràpidament però també és necessari que faci un salt endavant en qualitat i rendibilitat”.

Martí ha explicat: “Crearem Grups de treball específics en cadascun dels àmbits. Així mateix, dissenyarem els estudis necessaris per a poder conèixer millor el nostre sector i als nostres clients. Sense informació el sector no pot avançar en les millors condicions ni en la direcció adequada.”

La Taula Gironina de Turisme

La Taula Gironina de Turisme es va crear al 2018 i constitueix una veu unitària del sector turístic de les comarques de Girona en el diàleg amb les administracions. Està integrada per l’Associació de Càmpings de Girona; la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines; l’Associació d’Apartaments Turístics (ATA); la UdG; la Cambra de Comerç de Girona; la FOEG; l’Associació de Ports Esportius i Turístics; La Caixa; Banc de Sabadell; Turisme Actiu; Associació de Parcs Aquàtics; l’Aeroport Girona-Costa Brava; Camps de Golf; Estacions Nàutiques; Pitch&Putt; l’Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava i l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAVe). La plataforma representa una visió compartida i conjunta de tots els agents del sector al territori. Aquesta suma d’esforços es valora com una gran oportunitat per reforçar el sector i potenciar Girona com una gran destinació turística europea.

El Debat2020

La TGT i la Universitat de Girona van plantejar un debat transversal a la societat, multidisciplinar, que generés discussió i permetés escoltar les veus de tots els agents implicats per a poder definir estratègies d’un pla de futur pel sector turístic gironí; que sorgeixi del consens i sigui assumit per als responsables polítics presents a tot el territori.

L’objectiu final és definir col·lectivament línies de treball clares per al futur i deixar constància del conjunt de propostes i iniciatives, aconseguint alhora un compromís del sector i els polítics per remar tots junts en la mateixa direcció.

Galeria

Notícies relacionades

El Lloret Convention Bureau promociona l’oferta MICE de la destinació en el mercat nacional participant en tres trobades amb agències organitzadores d’esdeveniments