Prop d’una vuitantena de directius i representants del sector turístic de Lloret de Mar han participat en la sessió online que ha organitzat Lloret Turisme i Mabrian Technologies per analitzar les perspectives de Setmana Santa 2022 i fer una retrospectiva 2017-2021 de les dades extretes de l’eina d’intel·ligència turística i Big Data de la destinació.
Aquesta plataforma es nodreix de diferents fonts com són: per a l’anàlisi de la demanda a les xarxes socials (Twitter i Instagram), per a les dades referents a l’allotjament (Tripadvisor, Expedia i Booking), per a tendències en les cerques de Google (Google Trends), per a la capacitat aèria (Cirium) i per a les cerques de vol (Travelport). El període analitzat ha estat del 2017 al 2021, a més de les perspectives 2022.
Elizabeth Keegan, gerent de Lloret Turisme explica que «Des del 2017 hem incorporat aquesta eina d’intel·ligència turística i Big Data amb l’objectiu d’ obtenir dades que ens ajudin tant en la presa de decisions i la gestió eficient de l’experiència turística a la destinació, com en la planificació estratègica de les accions que duem a terme anualment»
A continuació es detallen les principals conclusions:
Evolució de l’interès per viatjar
Mercats internacionals (Font: Goggle Trends)
- L’interès per Lloret de Mar dels mercats tradicionals (Regne Unit, Alemanya, França, Països Baixos i Bèlgica) mantinguts durant el 2018 i 2019 es recuperen a l’agost del 2021.
- Bèlgica, Països Baixos i França demostren la seva fidelitat a la destinació ja que són els mercats amb un nivell més alt interès per viatjar a Lloret, fins i tot durant la pandèmia.
- Lloret de Mar es troba entre les dues primeres destinacions turístiques que més interès generen a França, Holanda i Bèlgica respecte destinacions competidores de sol i platja urbà com són Benidorm, Salou i Calvià.
Mercat nacional
- Barcelona és el principal origen de les cerques a Lloret durant els darrers 4 anys.
- En els anys previs a la pandèmia, els primers pics de cerques de vacances a la destinació apunten a l’inici de mes de febrer i es mantenen fins a finals d’agost/principis de setembre.
- A les cerques, el concepte hotel té més presència durant la temporada i el concepte apartament durant la pre i la post temporada.
Anàlisi de la demanda
Mercat internacional (Font: Mastercard)
- Pes dels mercats en nombre de targetes úniques Mastercard. El mercat francès portava una tendència decreixent en el pes del total de mercats internacionals fins la pandèmia, que ha canviat de manera rellevant aquesta tendència recuperant els pes d’anys anteriors (36’1% al 2017, 35’2% al 2018, 31’8% al 2019, 36’7% al 2020 i 35’4% al 2021). Pel contrari, el mercat holandès o alemany han anat guanyant pes progressivament del 2017 a l’actualitat.
- El mercat belga s’ha mantingut estable abans de la pandèmia i ha crescut en rellevància durant la mateixa.
- El mercat italià ha caigut especialment durant la pandèmia tot i no ser dels més llunyans.
Pes promig de la segmentació per edat en mercats internacionals i nacionals (Font: Twitter i Instagram)
- A nivell d’edats, la franja predominant és d’entre 25 i 44 anys i es manté constant del 2017 al 2019. Tot i que aquesta franja perd pes durant els anys de pandèmia, continua essent el segment més rellevant.
Estacionalitat
- Lloret de Mar ha millorat progressivament l’índex d’estacionalitat del 2017 al 2019 (Del 55,57 del 2017 al 65’55 del 2019, un 7’8% més) fet que indica que el turisme es reparteix millor a la destinació al llarg de l’any.
Evolució de la despesa mitjana per targeta (Font: Mastercard)
Mercats internacionals
El pes dels mercats internacionals en la despesa amb targeta a Lloret de Mar té la següent evolució:
França (agost 2018 – juliol 2019: 32% i setembre 2020 – agost 2021: 38%), Països Baixos (agost 2018 – juliol 2019: 17% i setembre 2020 – agost 2021: 18%) i Bèlgica (agost 2018 – juliol 2019: 10% i setembre 2020 – agost 2021: 14%).
Evolució de l’interès en els productes turístics (Fonts: Twitter i Instagram)
Períodes d’abril-setembre de 2017 a 2021.
- El turisme actiu ha crescut en importància passant del 8% del 2017 al 23% del 2021 superant el sol i platja que es manté amb un 19% en els dos darrers anys.
- El conjunt natura+actiu+esportiu és el primer producte en interès el 2020 i 2021 amb un 39,7%.
- El camí de ronda ha crescut positivament en importància dins les mencions turístiques dels visitants de Lloret de Mar (del 5% del 2007 al 10% del 2021).
Evolució de la satisfacció amb la destinació 2017-2021 (Font: Twitter i Instagram)
- L’índex de satisfacció global té una tendència positiva en els darrers quatre anys i el 2021 supera els 89 punts i se situa per sobre dels seus competidors Benidorm, Salou i Calvià.
- A la millora en l’índex de satisfacció hi ha contribuït positivament la percepció de seguretat dels seus visitants i la bona experiència amb el producte turístic.
PERSPECTIVES PER A SETMANA SANTA 2022
Les perspectives per a Setmana Santa s’analitzen en funció de la capacitat programada en vols (seients) a l’aeroport de Barcelona i Girona i en funció de les cerques de vols.
Aeroport Barcelona
- La capacitat programada pel període març – maig del 2022 és molt més elevada que la programada pel 2021, tot i que es troba encara un 19% per sota de la del 2019.
- La capacitat programada pel mes de març es troba un 27% per sota de la del 2019.
Aeroport Girona
- La capacitat programada per a Girona també ha millorat molt respecte al 2021, tot i que es situa un 35% per sota del 2019.
- La capacitat programada per al mes de març (seients) es troba només un 7% per sota de la del 2019.
- Les cerques de vols en les últimes dues setmanes han pres una tendència ascendent.
- UK, Itàlia, Països Baixos i Polònia mostren una demanda alineada amb la capacitat, el que fa intuir una possible oportunitat d’incrementar-la.
L’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, explica que “Les dades mostren l’interès continuat que tenim als mercats tradicionals europeus com Bèlgica, Països Baixos o França. Aquest any estem focalitzant una part important de l’estratègia de Lloret Turisme en mostrar en origen l’actualització de la destinació i així poder traslladar l’argumentari corresponent a la reconversió de Lloret de Mar i la diversificació de productes turístics, que encara percebem que no està prou consolidat arreu d’Europa”.
