Archives

Lloret de Mar inicia un projecte amb la Fundació Alícia per potenciar l’oferta gastronòmica de la destinació

Lloret de Mar i la Fundació Alícia han iniciat aquest 2017 un projecte d’impuls al sector de la gastronomia lloretenc amb l’objectiu de millorar la competitivitat de la destinació en l’àmbit gastronòmic i establir una estratègia a mitjà termini que ajudi a posicionar Lloret de Mar com a una destinació gastronòmica amb personalitat pròpia i de qualitat.

Aquest projecte, coordinat a quatre bandes entre la Fundació Alícia, l’Associació de Bars i Restaurants de Lloret de Mar, el Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar i Lloret Turisme, s’emmarca dins del Pla integral de modernització de l’oferta turística de Lloret de Mar, una de les accions prioritàries que inclou el Pla operatiu de reconversió turística de Lloret de Mar 2015-2020, i s’inclou dins l’àrea de patrimoni i sostenibilitat d’Alícia.

El pla de treball previst consta de cinc fases: una fase inicial de recerca d’informació bibliogràfica duta a terme l’estiu passat; un treball de camp que començarà aquesta setmana amb entrevistes i taules de treball temàtiques; l’anàlisi de la informació i la conseqüent detecció d’oportunitats que incorpora una sessió de treball a la seu de la Fundació Alícia; la definició i creació de materials i una presentació al territori prevista per a finals d’any que inclourà una proposta estratègica fins al 2022

En paraules d’Elizabeth Keegan, gerent de Lloret Turisme: “En els últims estudis de percepció de marca de la destinació s’ha detectat que actualment la nostra oferta gastronòmica, tot i ser molt diversa i de qualitat, no és un dels factors de decisió per als visitants i no té pràcticament visibilitat en espais com les xarxes socials. Amb aquest projecte esperem obtenir uns resultats clars que serveixin per dur a terme accions concretes i útils que ens ajudin a posicionar la nostra destinació en l’àmbit gastronòmic”. Hi afegeix: “Creiem que treballar amb la Fundació Alícia pot resultar molt motivador per als nostres restauradors i altres agents implicats, i ens aporta un valor afegit per la seva professionalitat i coneixement real de cuina”.

La Fundació Alícia

La Fundació Alícia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. Un centre amb vocació social i obert a tothom per promoure la bona alimentació.

Alícia és una fundació privada sense ànim de lucre creada l’any 2003. El seu patronat està format per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya-La Pedrera i compta amb la complicitat i col·laboració dels millors cuiners i destacats científics del territori.

La Generalitat, l’Ajuntament de Lloret de Mar, el Patronat de Turisme de la Diputació de Girona i la Mesa Empresarial es comprometen a finançar diverses actuacions per a la reconversió turística del municipi

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, l’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, la vicepresidenta primera del Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona, Marta Felip, i el president de la Mesa Empresarial, Josep Maria Molist, han acordat avui les inversions que permetran executar determinades actuacions previstes en el Pla operatiu per a la reconversió de Lloret de Mar. L’acte també ha comptat amb la presència del director general de Turisme, Octavi Bono.

En virtut d’aquest acord, per al període 2017-2019, les tres administracions es comprometen a invertir un total de 3,7 milions d’euros: 1,550.000, la Generalitat; 1,550.000, l’Ajuntament de Lloret de Mar; i 600.000, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona. L’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat ha destacat “la importància de la implicació pública privada en el pla operatiu que permetrà la inversió de 63’7 milions d’euros, durant els propers tres anys, per la reconversió turística del municipi”.

Aquest Pla de reconversió de la destinació turística de Lloret de Mar compta des del seu inici amb la participació del sector privat, a través de la Mesa Empresarial del municipi. En aquest sentit, els empresaris adherits es comprometen a invertir un total de 60 milions d’euros també al llarg d’aquests tres anys, per millorar i modernitzar les seves infraestructures i serveis hotelers.

Inversions de les administracions

Les actuacions previstes són la concreció d’algunes de les accions globalment previstes en el Pla operatiu de renovació de la destinació turística de Lloret de Mar. Algunes de les actuacions prioritzades seran:

Actuacions per a l’any 2017 amb un cost d’1.200.000 €

  • Concurs internacional d’idees per la reforma, remodelació i renovació del continu urbà, des de la rotonda d’entrada al front marítim
  • Millora i finalització del camí de ronda de Lloret. Fase I del camí entre Lloret i Fenals.
  • Millora i adequació de la Plaça Mossèn Pere Torrent
  • Actuacions vinculades a la ciutat esportiva
  • Pla dinamització comercial

Actuacions per a l’any 2018 amb un cost d’1.200.000 €

  • Millora i finalització del camí de ronda de Lloret. Fase II del camí entre Lloret i Fenals i execució del camí de ronda Cala Gran-Canyelles Fase I.
  • Lloret Smart Destination
  • Execució ampliació zona esportiva

Actuacions per a l’any 2019 amb un cost d’1.300.000 €

  • Millora i finalització del camí de ronda de Lloret. Execució del camí de ronda Cala Gran- Canyelles Fase II
  • Ampliació de la zona esportiva
  • Esdeveniments i creació de producte turístic

Compromís dels empresaris

Les inversions a què es comprometen els empresaris de Lloret se centren en la millora de:

  • l’oferta d’allotjament
  • l’oferta gastronòmica i d’enoturisme
  • les activitats esportives i culturals
  • l’oferta de l’oci i comercial

Pla operatiu de renovació de Lloret de Mar

El 31 de març de 2014 es va signar el conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Empresa i Coneixement, l’Ajuntament de Lloret de Mar i la Mesa Empresarial de Turisme de Lloret de Mar, per al desenvolupament programàtic del Pla estratègic de turisme de Catalunya al municipi de Lloret de Mar.

Aquest pla operatiu forma part del primer projecte pilot de reconversió de destinacions madures que posem en marxa a Catalunya. El Govern de la Generalitat va acordar el 6 d’octubre de 2015 reconèixer el Pla operatiu com a instrument de desplegament territorial i d’implantació del Pla estratègic de Catalunya 2013-2016.

El Pla operatiu 2014-2020 agrupa les accions en els àmbits següents: connectivitat i mobilitat del municipi; regeneració urbana; modernització, renovació i noves inversions a la planta d’allotjament i en oferta turística en general; eficiència energètica i telecomunicacions; i creació i consolidació de productes estratègics, esdeveniments i segments d’alt valor.

El document detalla fins a 29 propostes d’actuacions, com ara la remodelació i renovació integral dels principals eixos de comunicació i pols turístics de Lloret de Mar; la millora i finalització del camí de ronda de Lloret de Mar; la implementació de tot un seguit d’accions d’eficiència energètica i d’ús d’energies renovables, en clau de destinació intel·ligent; i l’elaboració d’un Pla d’usos comercials per afavorir la implantació de noves activitats especialitzades i d’alt valor afegit.

El pla incorpora també altres projectes com ara la creació de la nova Ciutat del Turisme i l’Oci; Lloret Ciutat Esportiva; i la dinamització de les platges a partir de la instal·lació de noves activitats i propostes d’oci, cultura, esportives i entreteniment.

Els objectius que han regit el desenvolupament del Pla operatiu són:

  • Anàlisi de l’adequació de les activitats turístiques actualment existents.
  • Definició d’operacions concretes per aconseguir les finalitats del Pla estratègic.
  • Millora de la qualitat turística, a través de la priorització d’accions que permetin atraure una demanda desestacionalitzada i incrementar quantitativament i qualitativa la demanda estacional, així com la rendibilitat de les activitats empresarials vinculades al sector.
  • Anàlisi de l’adequació de les activitats d’oci actualment existents que permeti una millor convivència ciutadana als carrers del municipi.
  • Identificació de possibles nous projectes per al desenvolupament de Lloret de Mar com a destinació turística diferenciada i de qualitat.

Amb aquest projecte a Lloret de Mar, la Generalitat de Catalunya implementa el pla pilot de renovació de destinacions turístiques. Aquesta iniciativa, pionera a Catalunya, respon a les directrius marcades pel Pla Estratègic de Turisme de Catalunya pel que fa a la reconversió integral de les destinacions madures.

A més de les inversions a través d’aquest Pla, cal recordar que des de 2014, la Generalitat també ha aportat gairebé 800.000 euros a aquest municipi de la Costa Brava, a través dels plans de foment territorials de Turisme, així com les transferències que s’han fet procedents de la recaptació de l’impost turístic.

Aportacions segons el conveni signat per al trienni 2017-2019

clip_image002

Lloret de Mar es posa la samarreta per enfortir la relació entre els residents i els turistes

Enfortir la relació entre els residents i els turistes és l’objectiu de la campanya de civisme “Amb respecte, a Lloret hi cabem tots” que ha presentat aquest migdia l’Ajuntament de Lloret de Mar. La iniciativa, que ja és visible en diferents espais de la vila, pretén fomentar la convivència al municipi, des d’una perspectiva positiva i desenfadada amb l’objectiu de fer evident la necessitat d’un equilibri entre resident i turista, aconseguint que uns i altres vesteixin la mateixa samarreta.

L’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat explica que “Ens trobem en un moment en que diferents ciutats estan vivint un procés de turismofòbia. Lloret de Mar viu del turisme i sempre ha estat una vila hospitalària i oberta; ho volem continuar sent i per aquest motiu pensem que cal impulsar iniciatives com aquesta campanya que busquen la coresponsabilitat tant del resident com del visitant mostrant que amb respecte tothom té cabuda a la nostra vila”.

La necessitat de promoure actuacions que enforteixin la relació entre resident i turista era un dels programes inclosos en el Pla Estratègic de Turisme 2010-2014 i que també té presència en el Pla de Renovació Turística de Lloret de Mar 2015-2020. A més, la iniciativa Repensa Lloret, realitzada al 2015, on es convidava als ciutadans a diferents tallers per a  analitzar el futur turístic de la vila també va concloure, entre altres punts, que calia promoure una mirada positiva del resident cap el turista i dur a terme accions per promoure la conciliació entre públics.

Lloret, FES-LO teu

En els darrers dos anys, l’Ajuntament de Lloret ha impulsat campanyes amb l’objectiu de millorar la percepció del municipi i trencar tòpics associats al municipi com són les campanyes de “Vine. Viu-lo. Comparteix Lloret” del 2014 o “Lloret com a mi m’agrada” al 2015. Aquestes campanyes anaven destinades al públic català i tenien per objectiu el reposicionament de la marca. Jaume Dulsat explica que “Els darrers anys hem fet molta tasca de comunicació externa amb el públic de proximitat, que és on tenim detectat que hi ha més arrelament dels tòpics, però veiem clar que també cal fer un esforç en comunicar-nos amb el visitant un cop és a casa nostra”.

Ara Lloret de Mar aposta per una acció a mig termini, amb una vigència de dos anys, que permeti arribar al públic final reposicionant la marca, mostrant la diversitat d’oferta i propiciant una relació enriquidora entre resident i turista. La campanya Lloret, FES-LO teu busca crear el sentiment de pertinença, el fet de sentir-se com a casa.

Campanya de civisme d’estiu “Amb respecte, A Lloret hi cabem tots”

La campanya de civisme és la primera iniciativa que s’emmarca sota la campanya paraigües que és Lloret, FES-LO TEU.

La paraula respecte és clau de la campanya perquè, tant els que viuen de nit com els de dia, els que volen música com els que volen silenci o els de bon matí com els de matinada puguin viure el seu Lloret. En paraules de l’alcalde de Lloret “Lloret és una destinació amb una llarga trajectòria turística i on conviu gent de més de 100 nacionalitats, és una vila amb una gran resiliència, però cal fomentar valors de convivència i respecte mutu”.

La campanya, que des d’avui ja és ben visible als carrers de Lloret de Mar, entronca de manera directa amb la campanya Enjoy & Respect, que es va promoure el 2012 arrel dels aldarulls d’agost del 2011. En aquest cas però, Jaume Dulsat remarca que “aquesta campanya és més fresca i amable, busca la implicació dels propis visitants i residents, generant empatia i corresponsabilitat, i defugint el component sancionador”.

Amb aquesta nova iniciativa, Lloret de Mar vol establir una relació d’amistat amb la gent que la visita. Vol que els vilatans se sentin orgullosos de la seva ciutat i superin prejudicis, fent que emergeixi un sentiment de pertinença.

La iniciativa pretén que, tant vilatans com visitants, se sentin orgullosos de Lloret, que cadascú visqui el municipi a la seva manera, perquè hi ha diferents possibilitats de gaudir-lo, però aprenent a compartir-lo des del respecte.

La campanya de civisme es dirigeix tant als visitants que passen uns dies a Lloret en temporada alta, als residents i també a empresaris i principals agents del sector turístic que es poden adherir a la campanya.

Posa’t la samarreta

L’element central per la difusió de la campanya és la samarreta que, en aquesta iniciativa, esdevé un vehicle de convivència i respecte, amb l’objectiu que residents i turistes se sumin al mateix equip i vesteixin la mateixa samarreta. La iniciativa vol incidir, d’una manera amable i divertida, en la necessitat que els turistes siguin conscients que han de posar-se la samarreta quan surten de la platja, una problemàtica que afecta el municipi i que és un dels principals símbols de la percepció negativa del turisme. A més, la samarreta és un dels elements claus a l’hora de generar comunitat.

L’Ajuntament de Lloret de Mar ha editat 10.000 samarretes que contenen missatges per incidir en l’objectiu de la campanya. Les samarretes, que s’han editat en català i anglès amb un disseny modern i atractiu, s’estableixen a partir d’un joc de contraris amb els quals tant residents com visitants, siguin del perfil que siguin, es puguin sentir identificats i es facin seva la campanya: nit versus dia, silenci versus música, moviment nocturn versus moviment diürn, a partir de pictogrames amables i divertits.

La campanya s’ha definit principalment al carrer perquè vilatans i visitants s’hi sentin propers. En aquest sentit, i a banda d’informar de la iniciativa a través de diferent suports (banderoles, tòtems…), també s’ha establert a partir d’avui una àrea on és necessari posar-se la samarreta. Aquesta acció de street-marketing assenyala una línia simbòlica en els límits del Passeig Marítim i en els accessos a la zona comercial de la vila, per comunicar, d’una manera divertida i desenfadada, els límits on es pot anar sense samarreta i promovent-ne l’ús.

A més, s’ha instal·lat un punt d’informació on tant residents com turistes podran trobar-hi una samarreta gegant amb els diferents missatges de la campanya. L’objectiu és que vilatans i visitants s’hi facin fotografies i les comparteixin a les xarxes socials, a canvi d’obtenir una samarreta, i es converteixin així en ambaixadors de la iniciativa.

El turisme a Lloret. Les xifres.

Durant l’any passat, Lloret de Mar va rebre 1.288.098 viatgers i va registrar un total de 5.884.557 pernoctacions hoteleres. Espanya, França, Regne Unit i Alemanya són les principals nacionalitats dels viatgers que visiten la vila. És la 5a destinació de sol i platja en places hoteleres d’Espanya. A més, durant el 2015, Lloret de Mar va ser la segona destinació en recaptació de taxa turística a Catalunya amb 2.639.688.12€, només superada per la ciutat de Barcelona.

Lloret de Mar compta amb 120 establiments hotelers, el que significa prop de 30.000 places hoteleres. El 60% de l’oferta hotelera del municipi és de tres o més estrelles i, a més, el 64% de les places de cinc estrelles i de luxe de la Costa Brava es troben a Lloret de Mar.

A banda de les places hoteleres, Lloret de Mar disposa de quatre càmpings, amb 1.337 unitats d’acampada i 4.011 places; 12 blocs d’apartaments turístics amb 1.140 places i 2.616 habitatges d’ús turístic reglats amb un total de 15.860 places estimades.

Lloret de Mar treballa per posicionar-se com una destinació sostenible

Un dels principals programes del Pla Operatiu de Lloret de Mar és l’aposta per convertir la ciutat en una destinació sostenible i smart destination, i és per aquest motiu que a banda de les diferents accions estratègiques establertes en l’àmbit municipal es promouen sinergies i iniciatives que permetin anar consolidant aquest projecte.

Un exemple d’aquestes iniciatives és la participació de Lloret de Mar en un projecte internacional sobre la transició cap a una economia baixa en carboni que realitzen un grup d’alumnes de màsters i doctorats en geografia de Finlàndia, Polònia i Girona. En el marc d’aquest projecte internacional, del 8 al 19 de maig, vint-i-quatre alumnes de la Universitat de Girona, la University of East Finland i l’Adam Michiewicz University de Polònia han fet un curs pilot entre Lloret de Mar (La Selva) i Vilademuls (Pla de l’Estany). Els alumnes s’han dividit en dos grups, uns han estat a Lloret de Mar per estudiar un municipi referent de turisme de sol i platja i els altres a Vilademuls, on han conegut aquest nucli rural molt vinculat al sector agroramader. En el cas de Lloret els alumnes s’han allotjat a l’hotel Samba, un establiment hoteler que disposa de la certificació ambiental EMAS, el qual és pioner en el tractament d’aigües i que també participa en el projecte europeu demEAUmed per a l’aplicació de les noves tecnologies pel reciclatge d’aigües, el qual celebra la seva conferència final aquesta mateixa setmana a Barcelona i Lloret.

Els estudiants europeus del curs pilot “Towards low carbon societies” i totes aquelles persones del sector turístic lloretenc interessades varen participar dilluns en el seminari “Diàlegs sobre les polítiques turístiques del futur”, que comptava amb diferents experts amb l’objectiu de dialogar sobre les àrees turístiques i tractar temes com la reconversió a hotels de models ecològics; els impactes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics; els vincles entre desenvolupament turístic, paisatge i producte local, o les solucions tecnològiques per a una economia “intel·ligent”. Jaume Albertí (ESCI – Universitat Pompeu Fabra), un dels ponents del seminari, és també el responsable de la primera fase d’un projecte europeu amb la Càtedra UNESCO en què participa Lloret de Mar i Evenia Hotels i que té per objectiu estudiar el cicle de vida del turista i el canvi climàtic.

Les conclusions i propostes que els estudiants han pogut elaborar durant el seminari varen ser presentades ahir, en sessió oberta al públic, a la mateixa Biblioteca Municipal.

Durant la seva estada a Lloret se’ls han explicat les estratègies en matèria de sostenibilitat i polítiques ambientals que es duen a terme des de l’Ajuntament i que es poden dividir en quatre grans blocs: residus, cicle de l’aigua, aire i energia, i entorn natural.

Pel que fa les polítiques ambientals, des del consistori s’està treballant en projectes que posen en valor l’entorn natural i el seu manteniment ─com són el projecte Viles Florides i Bandera Blava─ i també en estratègies de política turística com el turisme esportiu, de congressos i reunions, o el turisme familiar, que ajuden a desestacionalitzar la temporada i, per tant, a evitar la pressió que s’exerceix sobre el territori en èpoques de màxima afluència estival.

Les accions en l’àmbit de residus van enfocades a propiciar una millor gestió dels residus, sent especialment destacats els serveis de recollida selectiva porta a porta que s’ofereixen als grans generadors (hotels, restaurants, bars,…) i sector comercial amb el servei de recollida de paper i cartró comercial, promovent el reciclatge i la recuperació de materials. En aquest bloc es va mostrar als estudiants les diferents instal·lacions existents al municipi: el centre de tractament de residus on es fa una recuperació de materials valoritzables i es retiren el residus biodegradables del rebuig; el dipòsit controlat de residus d’àmbit comarcal; la planta de tractament de lixiviats; la deixalleria municipal on es fa reciclatge i recuperació de materials i la planta de transferència, on s’abasseguen els materials procedents de la recollida selectiva domiciliària i de grans productors generats al municipi.

En relació al tractament d’aigua es van detallar els diferents equipaments operatius: planta potabilitzadora, planta desalinitzadora i l’estació depuradora d’aigües residuals. Especialment destacable la contínua implementació de mesures d’estalvi d’aigua en la gestió de la jardineria urbana, fent ús d’aigua regenerada o de freàtic pel reg, instal·lació de sistemes de reg més eficients amb gota a gota o programadors horaris i sensors de pluja, entre d’altres criteris de jardineria sostenible.

Les mesures per millorar la qualitat de l’aire es treballen sobretot des de la mobilitat amb el nou contracte de transport públic urbà ─que és un servei no obligatori per a municipis de menys de 50.000 habitants─, la creació de carril bici, el PMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible), l’aprovació d’un mapa de capacitat acústica, una ordenança reguladora de soroll i un pla d’accessibilitat. Altres accions per la millora energètica també són la implantació del pla director de l’enllumenat públic, el PAES (Pla d’Acció d’Energia Sostenible) ─pel qual l’Ajuntament es compromet a diferents iniciatives per a la reducció d’emissions en un 22,10% per a l’any 2020─ o la instal·lació de calderes de biomassa a alguns centres escolars.

L’entorn natural és un altre dels àmbits que es treballa especialment de cara a la seva preservació i millora amb la creació de parcs urbans com: Can Ribalaigua, Can Buc o Can Xardó. També a nivell turístic, amb el foment d’activitats de lleure i descoberta de l’espai terrestre i marí, amb les rutes BTT i senderisme o les Vies Braves. En aquest sentit, la millora i finalització del camí de ronda de Lloret de Mar és un dels projectes prioritaris del Pla Operatiu de Lloret de Mar.

L’any 2017 ha estat declarat per les Nacions Unides com a Any del Turisme Sostenible per al Desenvolupament.

Lloret de Mar precisa d’una infraestructura de fibra òptica potent

Avui la Societat Estatal per la Gestió de la Innovació de las Tecnologías Turísticas (SEGITTUR) ha presentat a l’Ajuntament de Lloret de Mar el seu informe de diagnòstic i pla d’accions per ajudar a convertir el municipi en Destinació Turística Intel·ligent.

Lloret ha estat escollida amb altres 11 destinacions per aquest projecte pilot. Els altres municipis són Villajoyosa (Comunitat Valenciana), Castelldefels (Catalunya), Murcia (Regió de Murcia), Palma de Mallorca (Illes Balears), Las Palmas de Gran Canaria (Illes Canàries), Badajoz (Extremadura) i Marbella (Andalusia).

Al gener 2016, en el marc de FITUR, Lloret de Mar, juntament amb Almeria i Vall d’Aran, va rebre de mans de la secretària d’Estat de Turisme, Isabel Borrego, el distintiu que acredita que la destinació ja està treballant per convertir-se en una Destinació Turística Intel·ligent (DTI).

L’informe és el resultat de l’auditoria que va realitzar a Lloret de Mar del 14 al 17 de setembre. En el marc d’aquesta auditoria es va entrevistar amb 29 interlocutors de 15 àrees de l’Ajuntament i 4 tècnics de Segittur especialitzats en els àmbits de Innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat i varen analitzar cada un d’aquests departaments.

A banda també es varen realitzar entrevistes amb diferents empresaris, mitjançant la Mesa Empresarial de Lloret, i es va mantenir una reunió amb la Direcció General de Turisme com a un dels principals impulsors del Pla Operatiu de Lloret de Mar.

Durant l’acte, Antonio López de Avila, president de Segittur ha destacat “A Lloret de Mar hi ha molta feina feta amb el Pla Estratègic Lloret de Mar i el Pla Operatiu que mostra una bona col·laboració entre sector públic-privat”. A nivell de recomanacions ha remarcat punts com “Implementació de xarxes intel·ligents, incorporar mitjans de transport sostenible, realitzar un pla de desestacionalització, realitzar una campanya informativa sobre línies de finançament pels empresaris locals, fomentar el debat social en la relació ciutada-turista i desenvolupar un pla d’accessibilitat global”.

Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar, ha remarcat que “som una destinació líder no només amb xifres, disposem de 50.000 places, sinó també pel lideratge en visió turística que ve de fa ja anys enrere. Fa més de 15 anys que hi ha la col·laboració publico-privada, que treballem amb la transversalitat del turisme en tots els departaments de l’Ajuntament i que tenim establertes aliances estratègiques amb organismes supramunicipals com la Direcció General de Turisme i en la que també hi estan representats els empresaris de Lloret amb la Mesa Empresarial, amb els quals estem desenvolupant el Pla Operatiu de Lloret de Mar”. L’alcalde també ha fet referència a les noves tecnologies i a que “en un futur proper disposarem de xarxa Wifi a les platges centrals i a l’eix comercial”.

L’informe contempla diferents accions a desenvolupar a llarg, mitjà i curt termini per àrees de l’Ajuntament. Entre les principals conclusions per àmbits destaca:

  • Àrea Tecnologia. En un entorn cada cop més tecnològic és vital que el municipi disposi d’una bona infraestructura de telecomunicacions, cal una fibra òptica potent i fiable, primordial pel desplegament de zones WIFI. On no arribi caldria garantir una cobertura mínima mòbil de 4 G.
  • Àrea de Sostenibilitat. Donar continuïtat als camins de ronda i incrementar la connectivitat dels carrils bici existents. També a nivell de mobilitat cal millorar els espais d’aparcament per autobusos turístics i senyalització turística així com conscienciació mediambiental de la industria turística.
  • Àrea d’Accessibilitat. Cal realitzar una auditoria integral d’accessibilitat, millorar la mobilitat a través del transport públic i invertir en formació del personal tan públic com del sector privat.
  • Àrea d’Innovació. Desenvolupar mecanismes d’investigació ja sigui de marca com de planificació urbanística.

 

PDF Arxiu conclusions